Psicòlegs

PAUL EKMAN

Paul Ekman és un psicòleg social nord-americà nascut el 1934 pioner en l'estudi de l'emoció i el seu caràcter universal o cultural.

La seva mare patia un trastorn de bipolaritat, el qual la va portar al suïcidi. Paul va patir la mort de la seva mare quan ell era un ADOLESCENT. Aquesta situació familiar va fer que anys després Paul s’interessés per la psicologia, les teories de Sigmund Freud i la psicoteràpia. No obstant això, les seves investigacions sobre les expressions facials i els moviments corporals quan encara era estudiant van ser el tema de la seva tesi.

L’any 1972, va postular que les emocions bàsiques tenen una expressió facial universal, és a dir, les emocions es manifesten de forma similar . Aquestes emocions són: l'alegria, la tristesa, el fàstic, la por, la ira i la sorpresa.

Paul Ekman va sostenir que les expressions facials associades a les esmentades anteriorment no són determinades culturalment, sinó que són més aviat involuntàries, inconscients i universals i tenen, per tant, un origen biològic, tal com plantejava la hipòtesi de Charles Darwin.
La resta d'emocions, anomenades secundàries, poden dependre més de factors culturals tant en la seva manifestació com en els sentiments associats. Alguns exemples són la diversió, la vergonya, la culpa, el sentir-se orgullós, la satisfacció, l'alleujament o el menyspreu.

LES 6 EMOCIONS BÀSIQUES I EXPRESSIONS FACIALS ASSOCIADES D'EKMAN

ALEGRIA: L'alegria és un estat emocional agradable, a diferència de la major part de les emocions bàsiques descrites per Paul Ekman. Aquest terme engloba un ampli rang de sentiments, des la satisfacció fins l'eufòria.
La diferència bàsica entre el concepte d'alegria i el de la felicitat és la seva durada. Així, segons moltes definicions, la felicitat podria considerar-se com un estat d'alegria general i durador, o almenys un en el qual aquesta emoció predomina sobre les emocions negatives de forma clara durant un llarg període de temps. Moviments facials: l'aixecament de les galtes i l'aparició d'arrugues als cantons dels ulls, és a dir, els coneguts "peus de gall"
TRISTESA: Sentim tristesa quan experimentem una pèrdua; no necessàriament ha de ser la d'un ser estimat, sinó que també pot succeir amb un objecte o fins i tot amb una expectativa o alguna altra mena de creença personal. Això comporta amb freqüència la disminució de l'activitat motora, l'aïllament social i l'aparició del plor.
La funció adaptativa de la tristesa és la de permetre que ens recuperem emocionalment de les pèrdues i que generem noves estratègies i plans de vida; en aquest sentit la tristesa s'ha associat a la creativitat. No obstant això, quan la tristesa és molt intensa i prolongada, aquesta emoció pot evolucionar cap a un estat de depressió. Moviments facials: segons Ekman, amb el descens dels ulls superiors i dels extrems dels llavis. També s'observa una menor focalització de la mirada en el punt d'atenció.
FÀSTIG: el fàstic és l'emoció que expressa el rebuig a estímuls determinats que resulten desagradables per algun dels sentits; per exemple, pot aparèixer en resposta a objectes que fan mala olor però també davant de persones que provoquen en l'individu una mena d'idea de patir algun tipus de contaminació, sigui aquesta conscient o no. Moviments facials: Segons Ekman, l'emoció de fàstic no es distingeix de la ira, sinó que fisiològicament es tractaria de la mateixa. Així, per exemple, arrufar el nas o aixecar el llavi superior són indicadors del que anomenem fàstic.
POR: la por es pot definir com una emoció que apareix en un gran nombre d'espècies animals quan percebem una amenaça. Es distingeix de l'ansietat, un terme molt manejat per la psicologia, en el fet que la por s'associa a un perill imminent, sigui aquest real o potencial, mentre que l'ansietat té un caràcter anticipatori i sovint més abstracte.
Quan sentim por augmenten les nostres freqüències cardíaca i respiratòria (la qual cosa porta a la hiperventilació), així com la tensió muscular i la intensitat de la sudoració. Moviments facials: la por s'associa amb l'elevació de les celles i de les parpelles superiors, amb la retracció dels llavis i amb la tensió de les parpelles inferiors.
IRA: com succeeix amb la por, l'enuig i la ira són emocions relacionades amb l'activació del sistema nerviós i l'alliberament d'adrenalina i noradrenalina; per tant, també s'identifiquen amb l'increment de la freqüència cardíaca i de la respiratòria, així com amb la reacció de lluita-fugida. Moviments facials:Segons els estudis d'Ekman, quan ens enfadem nostres celles s'acosten i baixen, mentre que els llavis s'estrenyen. A més apareix un "brillantor" a la mirada; és a això al que ens referim quan fem servir l'expressió "mirada assassina".
SORPRESA: A diferència de la resta d'emocions bàsiques, la sorpresa no és considerada positiva ni negativa (és a dir, agradable o desagradable) sinó que pot incloure components fisiològics propis tant de l'alegria com de la por. Moviments facials: Seguint amb les propostes de Paul Ekman, l'expressió facial de la sorpresa consistiria en l'obertura de la boca i dels ulls juntament amb l'elevació de la musculatura associada a les celles.

DANIEL GOLEMAN

Daniel Goleman és un dels psicòlegs més famosos dels últims anys, a causa de el best-seller internacional del seu llibre: Intel·ligència Emocional (1995), posteriorment, també va escriure Intel·ligència Social, la segona part del llibre mencionat anteriorment.
Daniel Goleman és un psicòleg nord-americà, nascut a Stockton, Califòrnia. Goleman, que era un gran estudiant, es va llicenciar i doctorar en Desenvolupament Clínic de la Psicologia i la Personalitat a la Universitat de Harvard, on sol realitzar conferències i és professor convidat.
Va ser cofundador de la Collaborative for Academic, Social and Emotional Learning al centre d'estudis infantils de la Universitat Yale, que té com a objectiu ajudar a les escoles a introduir cursos d'alfabetització emocional, una part important de la comunicació de les emocions. Centenars d'escoles al voltant del globus han començat a implementar aquests cursos.
Actualment resideix a Berkshires i és co-president del Consorci d'Investigació en Intel·ligència Emocional a les Organitzacions, que es troba en el Graduate School of Applied and Professional Psychology a la Rutgers University. Aquesta institució recomana les millors pràctiques per al desenvolupament de les habilitats d'intel·ligència emocional, i promou la investigació rigorosa per a una major efectivitat de la intel·ligència emocional en el lloc de treball i les organitzacions.

INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL DE GOLEMAN

“La intel·ligència emocional és la capacitat de reconèixer els nostres propis sentiments i els dels altres, de motivar-nos i de manejar correctament les nostres relacions.

-Daniel Goleman”

Si ens parem a pensar en la transcendència de les nostres emocions en la nostra vida diària ens adonarem ràpidament que són moltes les ocasions en què aquestes influeixen decisivament en la nostra vida, encara que no ens adonem. Per això, la intel·ligència emocional és clau per al nostre benestar mental i les nostres relacions amb els altres.

Conèixer les propies emocions: Segons Goleman aquesta és la clau de la intel·ligència emocional. Consisteix en reconèixer un sentiment en el moment que apareix.
Manejar les emocions: Consisteix en manejar els propis sentiments amb la finalitat de ser expressats de forma apropiada, és a dir, ser conscient de les pròpies emocions i saber suavitzar les expressions de ira, fúria i irritabilitat.
Motivar-se a un mateix: Una emoció que tendeix a impulsar-nos cap a una acció. Per això emoció i motivació estan íntimament relacionats.
Reconèixer les emocions dels altres: Paper rellevant de la empatia, que es basa en el coneixement de les pròpies emocions i la dels altres.
Establir relacions: És l’habilitat de manejar les emocions dels demes.

A més, Golemann distingeix dos tipus d'intel·ligència emocional:

La intel·ligència personal (intrapersonal)

Aquesta intel·ligència està determinada per la forma en que ens relacionem amb nosaltres mateixos. Veiem que està composta per 3 components:

Consciència d’un mateix: És la capacitat de reconèixer i entendre les capacitats d’un mateix, és a dir, les fortaleses, debilitats, estats d’ànim, emocions i impulsos. També va relacionat en saber com aquests factors afecten sobre els altres i sobre un mateix.

Autoregulació o control de si mateix: És l’habilitat de controlar les nostres pròpies emocions e impulsos per a responsabilitzar-se dels propis actes, adequar-nos a un objectiu, pensar abans d’actuar i evitar el prejudicis.
Automotivació: És l’habilitat de romandre en un estat de búsqueda i persistència constants en la consecució dels objectius.

La intel·ligència interpersonal
Composta per uns altres components, els quals determinen la manera en com ens relacionem amb les persones del nostre voltant.

Empatia: És l’habilitat per entendre les necessitats, els sentiments i els problemes dels altres, esdevé la capacitat de posicionar-se en el seu lloc i poder respondre correctament a les seves reaccions emocionals.
Habilitats socials: És el talent present en el control de les relacions amb els altres, és a dir, la capacitat de persuadir i influenciar als altres.