ADOLESCÈNCIA

L’adolescència és una etapa de trànsit entre la infància i la vida adulta. És un període marcat per les transformacions biològiques (pubertat) que permet als adolescents assolir la maduresa psicosocial, sexual i moral.

Es caracteritza per ser una etapa de inestabilitat emocional. És un moment en el pas a la infantesa a l’edat adulta, quan els joves comencen a ser conscients de com funciona el món que els envolta i desenvolupar la seva pròpia identitat i la seva propia personalitat.

ETAPA DE TRANSICIÓ

L’adolescència no és reconeguda com una etapa diferenciada en totes les cultures. Alguns investigadors consideren que és un invent creat per les societats industrials, que exigeixen major preparació abans d’assumir els rols adults. Als països occidentals, la formació de l’adolescent per a integrar-se en la societat es basa en la instrucció escolar. El jove ha d’aprendre els valors, coneixements i estils de vida que formen la trama social i cultural. Durant aquesta etapa, l’adolescent experimenta canvis físics i psicològics que afecten tots els aspectes de la personalitat: el vessant biològic (canvis corporals), l’estructura intel·lectual, el món afectiu (es veu sotmès a vaivens emocionals que expressa en la seva conducta), la imatge del món i el mateix sentit de l’existència. Tot adolescent busca la seva identitat, es pregunta qui és i què arribarà a ser.

OBJECTIU DE L’ADOLESCÈNCIA
La psicologia contemporània contempla l’adolescència com un període de transformació, una metamorfosi física i psicològica que l’adolescent ha d’afrontar per a aconseguir autonomia personal i social. Els joves necessiten superar diversos reptes:

Desenvolupar les capacitats cognitives i emocionals. Els adolescents accedeixen al pensament abstracte i al coneixement reflexiu que els permetrà assolir una nova forma de pensar i raonar sobre les coses.
Construir la pròpia identitat: integrar i acceptar la imatge corporal, tenir expectatives i projectes futurs. Això implica acceptar les transformacions físiques de la pubertat, redefinir les relacions familiars, aconseguir la independència emocional i la identitat sexual.
Adquirir noves capacitats socials (relacions amb companys d’ambdós sexes i amb els adults), una moral autònoma (acceptar els valors i comprendre les normes socials), noves relacions interpersonals (inici d’una relació de parella) i exercir un rol estudiantil o laboral.

ETAPES DE L'ADOLESCÈNCIA

Adolescència primerenca: Dels 10 als 13 anys. Destaca per ser una etapa de grans canvis d’humor i el moment que més surt el caràcter.
Adolescència mitjà: Dels 14 als 16 anys. El moment quan vas seleccionant les amistats i comencen les inquietuds amb la parella.
Adolescència tardana: Dels 17 al 19. Les primeres relacions en parella amb freqüència i més conflictes familiars.

CANVIS FÍSICS I PSICOLÒGICS
El trànsit cap a la vida adulta no només requereix maduresa física, sinó també psicològica, canvis en la manera de pensar, ajustaments de la personalitat i del comportament afectiu i sexual.
CANVIS FÍSICS:
La transformació física del cos i la maduració sexual durant aquesta etapa marquen el començament de l’adolescència. En un temps breu, els adolescents experimenten canvis físics molt acusats: el desenvolupament accelerat en pes i alçada, desenvolupament de les característiques sexuals secundàries i adquisició de la capacitat reproductiva. La pubertat pot determinar-se amb senyals objectives: en les noies apareix la menstruació, que indica la maduració sexual de la dona, i en els nois el borrissol púbic i la capacitat d’ejaculació.
CANVIS PSICOLÒGICS:

EMOCIONS CONTRADICTORIES: tenen tendència a ser més impulsius i temperamentals.
NECESSITAT D’INTIMITAT: Necessiten el seu propi espai.
IDENTITAT: En busca del seu nou jo.
EGOCENTRISME: El jove es centra en si mateix.
INCOMPRENSIÓ: Els adolescents pensen que ningú els entén.
AGRESSIVITAT: Per part dels pares on pitjor ho pasen.
DESITG SEXUAL: Les hormones juguen un paper vital en aquesta etapa i tenen sentiments confusos.

El estereotips donen una imatge adolescent com una persona rebel, distreta, inestable. Per això mateix fan grans canvis tant físics com psicologics i això provoca confusió a l’individu en la manera com s’ha de comportar.