TREBALL DE RECERCA

HISTÒRIA DE LA DANSA

La dansa és un art  que consisteix en expressar-se mitjançant moviments corporals. 

Des de la prehistòria l’ésser humà ha tingut la necessitat de comunicar-se corporalment, amb moviments que expressen sentiments i estat d’ànim. Els primers moviments rítmics van servir per ritualitzar aconteciments importants com; naixements, bodes…

En principi la dansa era un moviment ritual amb la respiració i el so del cor coma  música de Fons, es dansava a les celebracions de fecunditat, caça, guerra o religiosa.

Els orígens de la dansa es van anant perdent durant el temps, ja que en el seu acte virtual ha sigut un acte de expressió inherent al ser humà, al igual que altres formes de comunicació com les arts escèniques o inclús les arts plàstiques.

El ball i la dansa han sigut un acte de socialització en totes les cultures, realitzant amb diferents vies d’expressió. És impossible situar el seu origen en el espai i temps, ja que només es descobert pert testimonis escrits o artístics (pintura i escultura). Per un altre part, des de temps antics ha existit una unió entre la dansa com expressió popular i la dansa com a art i espectacle, integrat en un conjunt format per la pròpia dansa, la música, la coreografia i la escenografia.

A l’Antiga Grècia va ser quan la dansa va començar a ser considerada com un art, en la que es representava davant un públic. Aquesta art li posaven el nom de mousiké, l’art de les muses. Hi havia una musa com a referència: Terpsícore. Els primers vestigis grecs provenen dels cultes a Dionís, mentre que va ser en les tragèdies gregues; que eren unes obres de teatre, principalment d’Èsquil, un dramaturg, on es va desenvolupar com a tècnica, amb els moviments rítmics del cor.

A Europa, a l’edat Mitjana es feien balls en ocasions importants, com per exemple el ballet de Déu. Però estaven perseguits per l’Església, que els considerava un ritu pagà. El nivell eclesiàstic, l’únic vestigi eren les “danses de la mort”, que tenien una finalitat moralitzadora. A les corts aristocràtiques, es van donar les “danses baixes”, s’anomenaven així perquè arrossegaven els peus. Van ser més importants les danses populars, de tipus folklòric.

Al Renaixement europeu, la dansa va recuperar importància a les corts d’alguns països. A començaments del segle XVIII, a Europa predominava una dansa professional de coreografia, la dansa clàssica.

A França, les corts ballaven la Belle Danse, incloent balls com el bourrée, polonaise, courante etc. A Espanya, alguns balls que van aparèixer van ser: el zapateado, la chacona, la jota etc.

Al segle XIX, va néixer el ballet Imperial, amb el qual la dansa clàssica va viure el moment de major esplendor. Dels Ballets Russes sorgirà el gran ballarí Vaslav Nijinski, quw juntament amb Isadora Duncan, van obrir la porta de la dansa moderna, que actualment ha evolucionat i es diu dansa contemporània.

A l’Orient Mitjà, les danses populars i tradicionals de diferents pobles servirien de base per a fer espectacles de cabaret. Al segle XX, era l’època de l’satr system i això va marcar l’estètica dels ballarines, i en especial la indumentària que va influir a la manera de ballar. Més endavant van anant incorporant desplaçaments i altres elements de la dansa clàssica i del jazz. Al segle XXI, les més grans estrelles internacionals de la música pop incorporen alguns elements de dansa del ventre en les seves coreografies.

 

 

ELEMENTS FONAMENTALS DE LA DANSA

L’ésser humà s’ha expressat amb le arts des de sempre, i d’aquesta manera a manifesta alegries, tristeses, desitjos, emocions etc. És una de les arts la qual es comunica; per això es important destacar que potser és la més simbòlica de les arts, ja que s’accentua la necessitat d’una bona transmissió gestual.

La dansa, doncs, és moviment. I un moviment molt especial, ja que requereix cinc elements fonamentals, els quals es relacionen per transmetre un missatge artístic:

• Ritme: És un flux de moviment visual controlat.

• Expressió corporal: És considera com un llenguatge que es manifesta i es percep en diversos nivells. Inclou totes les formes de moviment realitzades amb el mateix cos, ja siguin gestos, postures, actituds, estats d’ànim…

• Moviment: És un desplaçament en que es canvia de posició o d’orientació. Pots fer moviments amb qualsevol part del cos.

• Espai: L’espai en el qual el esdeveniments que ocorren tenen una posició i direcció relativa.

Amb tots aquests elements podem definir com a dansa el desplaçament efectuat en l’espai per una o totes les parts del cos del ballarí, dissenyant una forma, impulsat per una energia pròpia, amb un ritme determinat, durant un temps de major o menor durada.

 

LA COREOGRAFÍA

A partir de aquets elements i característiques de la dansa es poden elaborar coreografies. La coreografia és una estructura de moviments que es van succeint uns als altres, que pot ser interpretada a partir dels moviments corporals per una o més persones.

Existeixen dos tipus de coreografies bàsiques:

• MONÒLOGA: Depèn d’una sola persona.

• GRUPAL: Un grup de persones fent la coreografia

El coreògraf és l’encarregat de realitzar la planificació i qui dirigeix els ballarins al escenari. No hi ha estudis específics pera  coreògrafs, t’has de fer ballarí i adquirir la major experiència possible en la interpretació de músiques i moviments.