EFECTES AUDIOVISUALS
El nostre microteatre és una obra pantomímica, és a dir, que no hi ha diàleg entre els diferents personatges. Però sí que hi ha sorolls i música. La música és molt important per aquest projecte, ja que sense música seria una obra muda i seria molt més difícil transmetre les diferents situacions i emocions. La música i els sorolls estan especificats a l'apartat de música del blog.
En el nostre projecte també hi ha una part molt important audiovisual, tan important que això és el que dóna nom al nostre treball de recerca. La nostra obra en ser un dia sencer d'un adolescent, l'hem hagut de sintetitzar a un microteatre, és a dir, que un dia d'un adolescent realment no dura la duració del nostre microteatre. Així que per fer-ho tot més entenedor hem volgut col·locar un rellotge digital projectat a la paret. També hem posat altre efecte visual alhora que el protagonista mira la tele.
A continuació trobareu els diferents processos de l'àudio i del vídeo:
PROCÉS DE L'ÀUDIO:
Després de fer l'estructura de l'obra vam pensar en algunes cançons que podrien encaixar fer a les escenes. Quan teníem segur una cançó creàvem l'escena i així amb totes les escenes. L'ordre que vam seguir va ser per actes, és a dir, si volíem començar per l'acte 2, el començàvem i l'acabaven, tant interpretament com auditivament.
Descarreguem al nostre ordinador l'àudio d'alguna plataforma digital. Seguidament l'inserim al programa que hem estat utilitzar per a aquest projecte, l'Audacity. Una vegada teníem tots els àudios d'un mateix acte al programa, els retallàvem pel tros que volguéssim. Ja tenim tots els àudios retallats i ajuntats, però ara cal unificar un àudio amb un altre perquè quedi auditivament bonic. A través d'alguns sons, com un timbre, o a través de les eines disminució i augmentació.
A l'obra podem trobar moments de grans silencis. Nosaltres per calcular aquests silencis els comptem com a les coreografies, de vuit en vuit. Per exemple, el silenci entre l'escena 3 de l'acte 1 i l'escena 1 de l'acte 2 és de quatre vuits, llavors comptàvem quatre vegades vuit amb un ritme determinat. Mentre comptàvem un de nosaltres, un altre estava al programa gravant aquests silencis.
Per últim una vegada vam tenir totes les coreografies i els diversos àudios per actes. Vam haver d'ajuntar els tres actes. Llavors ens vam adonar que entre acte i acte hi hauria d'haver alguns espais per fer alguns canvis d'escenografia o de vestuari. Per exemple, quan hem de canviar de l'escena 3 a l'escena 4 de l'acte 1. Llavors el que vam fer va ser agafar diferents instrumentals d'algunes cançons perquè no hi hagi silencis tan buits.
Un recurs que hem utilitzat a l'àudio ha sigut el "Late Motiv". El Late Motiv és quan utilitzes un soroll, una cançó o qualsevol mena d'element auditiu per identificar-ho amb un personatge o situació. Nosaltres a la nostra representació hem utilitzat alguns com per exemple, quan en protagonista pensa en la noia o directament surt la noia, utilitzem sempre la mateixa cançó. Així ajudem al públic a entendre millor l'obra.
PROCÉS DEL VÍDEO:
El vídeo projectat a la paret és una part molt important d'aquest projecte. Ajuda que el públic segueixi l'obra amb nosaltres i no es perdi. Principalment volíem projectar un rellotge d'agulles, però el temps no va jugar a favor nostre i també ens vam adonar que si hauria d'estar projectat a la paret, es veuria molt més clar un rellotge digital que un d'agulles.
Vam entrar a YouTube i vam buscar un rellotge digital que tinguis de duració 24 hores real, per després a l'hora d'editar seria molt més real. Però quan vam trobar un vídeo que realment dures 24 hores, ens vam adonar que era molt difícil de treballar. Ja que l'ordinador s'aturava, anava molt lent, la pista de vídeo era molt llarga, era molt difícil treballar amb aquest vídeo. Així que vam buscar una altra solució. Vam descarregar un rellotge digital que marqués 24 minuts amb els segons. Llavors a l'editor semblava que eren hores, però realment eren minuts.
Una vegada vam trobar el vídeo, havíem de tenir l'àudio acabat. O sigui que el vídeo es va fer quan l'àudio ja estava acabat definitivament. Vam inserir al programa Filmora 9 l'àudio, i a la pista de dalt vam posar el vídeo. Llavors a la vegada que escoltàvem l'àudio anàvem fent el rellotge.
Alguns recursos que vam utilitzar va ser la velocitat del rellotge, per fer la sensació d'avorriment o de diversió. Com se sol dir "quan t'ho passes bé el temps passa volant" doncs això hem volgut representar. També vam utilitzar el recurs de la transició dissoldre. Quan per exemple és una hora i a poc a poc surt una altra hora totalment diferent. Això és un recurs que l'utilitzem per fer la sensació d'un temps molt lent i avorrit, perquè si poséssim el rellotge realment a càmera lenta, l'obra ens duraria més de cinc hores.
A part del rellotge també hem utilitzat un altre recurs visual que són les notícies. En un moment de l'obra el protagonista arriba a casa i se senti a menjar, llavors ell encén la tele. A la tele estan les notícies posades i estan parlant del tema de la covid-19. Hem volgut posar algun element sobre la covid, ja que actualment és el que està més present a les nostres vides. Llavors encara que el protagonista estigues mirant cap al públic com si fos la tele, la pantalla de la televisió estarà realment projectada a la paret que ell mateix tindrà al darrere, perquè així el públic ho pugui veure. Les notícies ocuparan el lloc del rellotge. La mateixa projecció del rellotge després es convertirà en la televisió.
A continuació la nostra projecció amb l'àudio:
