TREBALL DE RECERCA

El teatre mímic és un grup de formes teatrals en el que els personatges representen una narració a través d’un gest estilitzat, una sèrie de posicions de les mans i il·lusions mímiques per interpretar diferents personatges, accions o paisatges.

Es defineix com una tècnica de llenguatge no verbal per expressar una idea, un estat d’ànim, representar un personatge per mitjans de gestos i moviments corporals sense l’ús de les paraules. 

La comunicació no verbal, va començar en els primers sers humans, quan no sabien parlar. En aquell moment utilitzaven els gestos i expressions facials per poder comunicar-se. Una vegada es va desenvolupar el llenguatge verbal, aquests gestos i expressions es van mantindré com una forma d'entreteniment.

La mímica és un art silenciós que implica actuar o comunicar-se utilitzant només els moviments, gestos i expressions facials, per això mateix la persona o actor que realitza la mímica també és un mim. Els mims utilitzen la mímica com a forma de manifestació artística o teatral. Deixant a un costat el parlar es basen en la experimentació del cos per explicar una història o donar a entendre algo. 

​

 

​

COM ES VA DESENVOLUPAR
La mímica com a eina artística va sorgir a la Antiga Grècia. Tenia un caràcter realista satíric i després associats a uns altres gèneres, com la comèdia, barrejant imitacions i acrobàcies. Els primers autors relacionats amb el gènere van ser: Epicarmo de Cos i Sofron de Siracusa.

El mim va influir la comèdia grega antiga. Les companyies mim van assolir una gran popularitat  a Grecia i Roma. El primer mim romà va ser el cavaller Decimus Laberius. La presentació de mims era una característica tradicional del festival anual de Floralia.

La església va excloure aquestes companyies a causa de les seves constants burles als sagraments. 

Mentre a Àsia aquest art es va desenvolupar molt abans que a Europa i per aquestes cultures la mímica va representar un paper essencial en els gèneres dramàtics més importants.

Va tornar a ressorgir el mim a Italia al segle XVI, amb la Commedia dell'arte. A Roma es va anar fent més paròdic i grosser fins acabar sent una farsa. Una farsa era una obra de teatre breu de caràcter còmic i satíric, aquella que es caracteritza pels aspectes ridículs i grotescos de certs comportaments humans. Anys més tard, es va transformar casi en gènere literari. 

En els grans teatres antics de Grecia i Roma, es representaven caràcters fixes, personatges com: el Arlequí, Pierrot i Colombina.

Com anteriorment s'ha mencionat, a Europa haurem d'esperar fins al segle XVI a Itàlia la Comedia dell'arte. Consistia en una comèdia improvisada que es va expandir per tot el continent.

Més tard va ser a França on va seguir creixent la mímica i es va fer tan popular que es van establir escoles de mim. 

Més a la actualitat, a la època del cinema mu, la mímica va ser un recurs molt important. Alguns actors que van destacar van ser: Charles Chaplin, Buster Keaton, Harpo Marx, Marcel Marceu.

​

​

​

​

​

​

​

​

​​

​

​

​

​

​

​

​​

​TÈCNIQUES

Principalment per caracteritzar a un mímic, apart de les seves tècniques i assajos, no ens podem oblidar dels dos aspectes bàsics: el maquillatge i vestuari.

En quant al maquillatge, el mim es caracteritza per tenir tota la cara blanca amb detalls d'altres colors que fessin que sobresaltin dels gestos.

El vestuari millora la impressió visual de tot l'equip. El vestuari ha de ser una roba còmode i que faciliti els moviments. La vestimenta clàssica de mim, és un pantaló negre, una samarreta de màniga llarga amb ralles negres i blanques, un barret negre i els guants blancs que són bastant important ts per resaltar els gestos de les mans. Porten sabates negres i uns tirants de color contrari a la samarreta.

La mímica compren les actituds i els gestos, també el riure, el plor, els grits i totes les infeccions espontànies de la veu.

Les accions mímiques es divideixen en cinc:

- Moviments d'acció: moviments necessaris per consumir una acció: beure, caminar...

- Moviments de caràcters: son permanents i determinen el caràcter, els hàbits i la qualitat d'un personatge.

- Moviments instintius: Són espontanis i involuntari..

- Moviments descriptius: Són voluntaris, reflexius i tenen l'objectiu de expressar un pensament, necessitat, voluntat o descriure el personatge o objecte.

- Moviments complementaris: Son aquells que participa tot el cos en la expressió significada per el moviment principal, a la fi de donar a aquesta expressió més força i harmonia.

​

Per poder expressar una expressió mímica, exigeix una sèrie de qualitats: actitud, maneig de la fisonomia i el gest.

· Les expressions de caràcter es componen sobre tot de actituds.

· Les expressions instintives es componen sobre tot del maneig d ela fisonomia.

· Les expressions descriptives o parlants es componen sobre tot de les mans​.

​

Per a un actor el art mímic consisteix adquirir:

1. Flexibilitat i mobilitat del seu cos.

2. El coneixement de tots els moviments que ell pudi fer.

3. La facilitat de precisió en la execució de tots els moviments.

4. La consciencia perfecta del significat de cada un dels moviments.

​

CARACTERÍSTIQUES D'UNA OBRA MÍMICA:

• Explicar una història amb una trama  i personatges.

• Normalment són històries i situacions divertides que fan riure a l'espectador.

• Expressió corporal amb una màxima exaltació, tant de la cara com del cos.

• Ha d’arribar molt bé a l'espectador les emocions i sentiments que vol transmetre.